Laura Borràs Castanyer s'ha encarregat de clausurar el curs "Fomentar la lectura..." aquest matí, i la xarrada no ha pogut ser més il·lustradora del panorama actual, de la situació dels gestors culturals i de les opcions que tenim. La utilització dels termes "tecnofílic" i "tecnofòbic" no pot ser més encertada.
En fi, una cloenda a l'alçada de tot el que he aprés al llarg d'aquestes setmanes, que espere posar en pràctica d'ara en avant.
I també a la professora Borràs li dec haver conegut aquesta història de Nadal que us deixe:
dissabte, 18 de desembre del 2010
dissabte, 11 de desembre del 2010
Què redimonis és un "Libdub"?
Això és un libdub! Me'l va enviar Alfred Aranda, i és una delícia. La combinació entre <a href="http://www.obrintpas.com/">Obrint Pas</a> i Porrera, Lluís Llach i el seu personatge del <a href="http://www.tv3.cat/polonia">Polònia</a>, la col·laboració desinteressada i entusiasta dels veïns del poble donen un resultat màgic!
dimarts, 7 de desembre del 2010
Enric Solbes, l'artista silenciós
Fa uns anys vaig tindre el privilegi de conéixer Enric Solbes. Va ser l'any 2002, si no ho recorde malament.
En aquella època jo feia de correctora, i Solbes era el responsable de la imatge gràfica de Bromera, i també el creador de nombroses col·leccions i llibres emblemàtics de l'editorial.
El 2008, a més, Enric va fer les il·lustracions del llibre Rondalles valencianes, amb textos de Josep Franco, que va rebre el premi al Llibre Valencià millor il·lustrat. Aquesta n'és la coberta:
Enric Solbes va nàixer a Alcoi, però va viure a València i a Alzira. Abans de fer els 30 anys ja havia exposat el seus treballs a València, Madrid i Nova York, i al llarg de la seua vida va rebre un gran nombre de premis i reconeixements al seu treball.
El 2003 va publicar, a Bromera, el recull de poemes visuals Jocs tipogràfics.
Enric va morir sobtadament fa quasi un any. En aquell moment l'exposició Retrats de l'invisible començava a caminar, sense que es poguera preveure fins a quin punt seria invisible la presència del seu autor. Invisible, però present entre els qui l'hem conegut.
En aquella època jo feia de correctora, i Solbes era el responsable de la imatge gràfica de Bromera, i també el creador de nombroses col·leccions i llibres emblemàtics de l'editorial.
El 2008, a més, Enric va fer les il·lustracions del llibre Rondalles valencianes, amb textos de Josep Franco, que va rebre el premi al Llibre Valencià millor il·lustrat. Aquesta n'és la coberta:
Enric Solbes va nàixer a Alcoi, però va viure a València i a Alzira. Abans de fer els 30 anys ja havia exposat el seus treballs a València, Madrid i Nova York, i al llarg de la seua vida va rebre un gran nombre de premis i reconeixements al seu treball.
El 2003 va publicar, a Bromera, el recull de poemes visuals Jocs tipogràfics.
Enric va morir sobtadament fa quasi un any. En aquell moment l'exposició Retrats de l'invisible començava a caminar, sense que es poguera preveure fins a quin punt seria invisible la presència del seu autor. Invisible, però present entre els qui l'hem conegut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)