dissabte, 18 de desembre de 2010

Bon Nadal!

Laura Borràs Castanyer s'ha encarregat de clausurar el curs "Fomentar la lectura..." aquest matí, i la xarrada no ha pogut ser més il·lustradora del panorama actual, de la situació dels gestors culturals i de les opcions que tenim. La utilització dels termes "tecnofílic" i "tecnofòbic" no pot ser més encertada.
En fi, una cloenda a l'alçada de tot el que he aprés al llarg d'aquestes setmanes, que espere posar en pràctica d'ara en avant.
I també a la professora Borràs li dec haver conegut aquesta història de Nadal que us deixe:

dissabte, 11 de desembre de 2010

Què redimonis és un "Libdub"?

Això és un libdub! Me'l va enviar Alfred Aranda, i és una delícia. La combinació entre <a href="http://www.obrintpas.com/">Obrint Pas</a> i Porrera, Lluís Llach i el seu personatge del <a href="http://www.tv3.cat/polonia">Polònia</a>, la col·laboració desinteressada i entusiasta dels veïns del poble donen un resultat màgic!

dimarts, 7 de desembre de 2010

Enric Solbes, l'artista silenciós

Fa uns anys vaig tindre el privilegi de conéixer Enric Solbes. Va ser l'any 2002, si no ho recorde malament.
En aquella època jo feia de correctora, i Solbes era el responsable de la imatge gràfica de Bromera, i també el creador de nombroses col·leccions i llibres emblemàtics de l'editorial.
El 2008, a més, Enric va fer les il·lustracions del llibre Rondalles valencianes, amb textos de Josep Franco, que va rebre el premi al Llibre Valencià millor il·lustrat. Aquesta n'és la coberta:


Enric Solbes va nàixer a Alcoi, però va viure a València i a Alzira. Abans de fer els 30 anys ja havia exposat el seus treballs a València, Madrid i Nova York, i al llarg de la seua vida va rebre un gran nombre de premis i reconeixements al seu treball.

El 2003 va publicar, a Bromera, el recull de poemes visuals Jocs tipogràfics.
Enric va morir sobtadament fa quasi un any. En aquell moment l'exposició Retrats de l'invisible començava a caminar, sense que es poguera preveure fins a quin punt seria invisible la presència del seu autor. Invisible, però present entre els qui l'hem conegut.

dimarts, 30 de novembre de 2010

Arnal Ballester

Un vici, això de passar el temps entre il·lustracions: com anar a la serra a fer rovellons!
El 2008, Arnal Ballester va ser el guanyador del Premio Nacional de Ilustración. Sens dubte molts li devem a Media Vaca el plaer d'haver conegut aquest il·lustrador gràcies a projectes com No tinc paraules, una de les obres més conegudes del barceloní, o fins i tot de la seua -necessàriament- brevíssima intervenció en el diccionari Mis primeras 80.000 palabras.
Els dibuixos d'Arnal Ballester mostren influències del surrealisme, de Miró, Dali, i sobretot, de Magritte. La seua obra La boca riallera, per la qual va rebre el Premio Nacional de Ilustración 1993, és un àlbum de temàtica artística que forma part d'una col·lecció per a menuts, i en el qual es revela l'enigmàtic cas de la boca que va escapar d'un quadre de Magritte. Interessant, no?

Més sobre il·lustració


Com deia en el post anterior, acaba d’eixir publicat Els Fabricants de MuntaNyes, com aquell que diu, però ja fa un parell de mesos que coneixem el veredicte del jurat del Premio Nacional de Ilustración 2010. En aquesta ocasió, una dona, i valenciana, Ana Juan, rep el reconeixement al conjunt de la seua obra. El diari El País recollia la notícia, en la seua revista literària, Babelia.

Val a dir que el cas de Juan és el típic i tòpic de l’artista que ha obtingut el reconeixement al seu treball fora del seu país, enllà, fins i tot, de les fronteres de l’estat espanyol.
Els rotres enigmàtics dels personatges que ixen del llapis d’aquesta artista valenciana han recorregut el món i han posat l’esguard en les gents més diverses, ja siga des de les cobertes de prestigioses publicacions, o aixoplugades per recintes museístics d’allò més variat. Desfilar per la galeria de les seues creacions et deixa una sensació d’inquietud, un formigueig a la panxa.
Almenys, a mi m’ha passat. Si no ho creieu, mireu aquesta:


He cregut trobar en l'obra d'aquesta valenciana un predomini de la representació de la figura femenina, amb Blancaneu, Alícia, ballarines, Eva Luna, la Bella durmiente... Però sens dubte el que més m'ha cridat l'atenció és Circus, del qual podeu fer un tast en la seua pàgina web.
 

dilluns, 29 de novembre de 2010

Els Fabricants de Muntanyes

Fa uns anys vaig descobrir Augusto Monterroso, gràcies a un dinosaure, però no va ser el famós miniconte el que més em va captivar de la seua obra, sinó un altre un poc més llarg, La fe y las montañas. El cas és que quan a l'editorial va començar a sonar el títol de l'àlbum guanyador del Premio Lazarillo 2009 al mejor álbum ilustrado, de seguida vaig buscar les galerades per a veure si hi guardava relació.
El que vaig trobar és un treball d'il·lustració magnífic de Jorge del Corral, i un text d'Alberto Pérez que si bé no té res a veure amb el conte de Monterroso, és d'una tendresa i una imaginació captivadores.
I per a mostra, una imatge de l'interior de l'àlbum, del qual podreu fer un tast a la web de Bromera:



Us en recomane la lectura i l'observació de les imatges: tot un plaer!

dissabte, 20 de novembre de 2010

Una imatge val més que mil paraules... o això diuen!

Segur que eixim d'ací com a blocaires experts. De moment, almenys, li estem posant ganes al tema.
I ara va de fotos.
Per exemple, aquesta: